Història

L´any 1956 va néixer a Roda una nova, i aleshores insòlita modalitat esportiva: l'hoquei patins.

Diu el diari "Roda de Ter" de la Festa Major de l´any 58, que l´equip infantil havia conquerit el Campionat Comarcal.

Aquesta primera experiència va durar pocs anys. Els partits es jugaven a la pista de la Cooperativa. La manca de mitjans i d´instal.lacions va fer que no pogués tenir continuïtat.

Així doncs, van haver de passar gairebé 20 anys fins que a roda es tornessin a formar equips d´hoquei.

 ELS NOSTRES 25 ANYS (1978-2003)

Primerament volem tenir un record per a les persones que ens han deixat, que estan reflexades en el cartell commemoratiu del pavelló, i sobretot, en el cor de tots.

Recordarem a l´alcalde de l´època, Lluis Aguilar (en pau descansi), que després de la construcció de la pista poliesportiva, va tenir molt d´interès en tornar-ho a provar.

A través dels seus contactes amb Jaume Costa (conegut com en Màxim), avui soci número1 del nostre club, i que ja havia estat jugador dels primers anys i que posteriorment va assolir el màxim nivell a les files del CPVoltregà, jugant amb els llegendaris Ramon Noguer, Miquel Cabanas, Miquel Recio, Humbert Ferrer, Tito Sala, etc.

Fou doncs en Màxim qui tornà a reunir un grup humà, amb gent dels primers anys, i que ens va engrescar a molts de nous a qui mai ens hauria passat pel cap formar part d´una junta d´hoquei a Roda. I com si res, el passat 28 d´Octubre (2003) vam cumplir 25 anys de l´entrada en competició.

I com no, recordarem a tanta gent que va anar agafant el relleu, que no són ni de la primera ni de la segona època, fins arribar a l´últim canvi de junta l´estiu passat.

Els qui van sortir, i els qui han entrat, han aconseguit allò que és més important, assegurar la continuïtat de l´hoquei patins a Roda de Ter per a molts anys.

Així doncs, el més sincer agraïment a tots els qui en aquests 25 anys del Club Patí Roda han posat el seu granet de sorra per formar jugadors, persones d´infinita qualitat, tant esportiva com humana.

A tots, moltes gràcies.

Blai Generoso -2003-